Problemes de veritat

Sembla que aquest bloc, poc a poc està aconseguint una mínima popularitat. Comencen a arribar spammers que tracten de publicar comentaris amb enllaços a pàgines pornogràfiques o pseudo-farmacèutiques.

Com diuen els castellans, ladran, luego avanzamos.

L’Ajuntament de Barcelona ha publicat en aquesta pàgina una pàgina informativa sobre l’ajut que el govern espanyol va aprovar fa un temps per donar un cop de mà al 80% dels joves treballadors (segons ells mateixos), que no arriben als 22000 euros bruts anuals, entre els quals m’hi incloc. És molt probable que el percentatge sigui més alt.

L’ajut inclou 210 euros al mes per pagar el lloguer (a Barcelona, per menys de 600 trobes molt poca oferta i molt poc atractiva), i en el cas de que la persona no estigui ja emancipada, es pot demanar un préstec de fins a 600 euros sense interessos, a retornar en quatre anys o bé fins el moment en què no sigui aplicable l’ajut, si aquest periode és inferior als 4 anys.

Tot i que considero aquesta mesura prou bona i atractiva, cal pensar en fred i tenir present el següent:

• És una mesura que arriba TARD. I si no, pregunteu-ho a la gent nascuda entre finals dels 60 (sí sí, els 60!) i principis dels 80.
• És una mesura que busca un efecte colateral electoralista. Estem a dos mesos d’eleccions generals.
• Un país organitzat de manera seriosa i equitativa no hauria d’haver de donar ajudes per un dret bàsic, que fins i tot està reconegut per la Constitució (aquell text que només es pot reformar quan toca)

Com vaig dir en l’anterior entrada, aquest any un dels objectius es la independència. Haig de fer números i veure si això es viable econòmicament i, si aquest ajut em permet estalviar per quan aquest desaparegui (en el millor dels casos, al cap de quatre anys), millor…

Espanya va bé, i ens ho prendrem amb humor…

Falten menys de cinc hores per a acabar l’any i arriba l’hora de fer balanç.

Aquest any 2007 que deixem enrera ha estat un any per oblidar. A nivell personal, l’única cosa destacable positivament ha estat que per fi he pogut treure’m del damunt l’Enginyeria i ara puc dedicar-me a treballar full-time sense haver de dedicar hores extres a l’estudi. Aquesta fita, que hauria de ser de les més importants, ha quedat eclipsada per altres esdeveniments negatius que, mesos després de produïr-se, encara s’arrosseguen pesadament. A nivell col·lectiu, el panorama no és gaire més atractiu: el tall de llum, el caos ferroviari… i, oh sorpresa, a Barcelona no s’ha fet cap dels més de 1700 pisos que, segons el que es va prometre en campanya, es farien.

D’aquesta manera, esperem que el 2008 sigui millor que el 2007, o com a mínim, que no sigui pitjor. Ha de ser un any on es millori laboralment (ergo, econòmicament) i per molt que costi, haurem de conseguir la independència.

Salut, i bon any nou.

Ahir vaig assistir a la manifestació pel Dret a Decidir, juntament amb centenars de milers de persones més.

A les cinc de la tarda era pràcticament impossible avançar per la part baixa de la Plaça Catalunya. Només cap a dos quarts de sis es podia començar a avançar. El “tap” semblava el carrer Fontanella, perquè un cop a la Via Laietana, la manifestació baixava prou fluïda. Durant la manifestació es van cridar moltes consignes independentistes. Però en la meva opinió, el més destacable de la concentració d’ahir van ser aquests tres punts:

1. La participació massiva.
2. La quantitat de senyeres estelades que es van veure.
3. La falta absoluta d’incidents, fins i tot al pas per la sinistra comissaria de la Policía Nacional a la Via Laietana.

Espero que aquesta demostració no sigui flor d’un dia i que els ànims que es van mostrar ahir continuïn ben vius. Cal demostrar que estem farts de prepotències i de despreci. Si de per sí vivim en una època complicada per a viure, només ens falta que qui té l’última paraula legislativa, el govern a Madrid, continuï la feina dels anteriors governs espanyols, espoliant, acusant d’insolidària a la societat catalana i negant qualsevol millora.

Sembla que les infraestructures han estat la gota que ha fet vessar el got. I a veure quant de temps duren les obres d’emergència a Bellvitge. Gràcies, Maleni!

PD: Es una llàstima que la independència o la dependència de Catalunya arribi a preocupar tanta gent. La classe política s’hauria de preguntar per què. Jo ja em pregunto, com va fer el Rei d’Espanya, per què no ens escoltes, Espanya?. Tampoc espero resposta, perquè ja la sé.

El passat 29 d’octubre vaig assistir a la manifestació que es va convocar a la Plaça Sant Jaume per demanar infraestructures ferroviàries que no donin pena. I és que si bé el caos provocat pels famosos esvorancs de Bellvitge no m’han afectat a mí directament, sí que ho han fet per a milers de persones. Vam ser vora un miler de persones i em va decepcionar molt el caire que va prendre la concentració.

Per una banda, les JERC i altres grups es dedicaven gairebé exclusivament a cridar consignes a favor de l’independència. Per una altra, els membres de la plataforma AVE pel litoral fent soroll i aconseguint acaparar l’atenció dels mitjans de comunicació. I finalment, un grup de veïns del barri de Gornal, afectats directes pels esvorancs. També hi havia grups més minoritaris encara. Cadascú per la seva banda… i si amb prou feines érem mil persones només faltava que fóssim només mil persones desorganitzades.

Intranquil·litat. Desasosiego, que dirien els castellans. Després de veure els merders que s’han organitzat a l’Hospitalet, aquesta seria una paraula que defineix el que poc a poc vaig acumulant. Actualment visc a cent metres del traçat. I si bé a Bellvitge no han aparegut esvorancs tan lluny del traçat (ni molt menys), la meva confiança en les obres públiques del ministeri ha davallat fins a cotes mínimes. Un es queda sense arguments per defensar l’enginyeria d’aquest país… tot i que el problema no està en aquest nivell.

Per la vessant política, només desitjo que aquests merders no *ens* passin factura. Que no hi hagi una fuga de vots d’esquerra a la ultradreta espanyola.

Avui he pogut tancar una etapa de la meva vida. Si més no, de moment. L’etapa d’estudiant. Avui u d’octubre de dos mil set, he defensat amb èxit el meu Treball de Fi de Carrera titulat “Sistema web per a la recomanació d’ítems” i d’aquesta manera, he completat l’Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes. Ja sóc enginyer!. Bé, de iure no ho seré fins dimecres dia 10, quan el tribunal signi les actes, però aquell dia seré a algun lloc entre Lisboa i Porto, lluny per uns dies d’aquest país.

Suposo que d’ara endavant tindré una mica més de temps lliure i podré donar-li una empenta a aquest bloc i al domini, que encara està en una fase molt preliminar de construcció.

Dissabte que ve marxo a fer una volta per l’oest de la Península Ibèrica. Visitaré Madrid (això NO està a l’oest, ja ho sé :P), Lisboa i rodalies, Porto i rodalies (especialment Braga i el seu funicular d’aigua), Lugo i La Corunya. Veurem què passa durant el viatge. De moment, ahir amb la sortida per fotografiar el MAN entre Manresa i Sallent ja em vaig adonar que amb la targeta de 2 Gb faré curt ja a Madrid. Probablement compri una altra de 2 Gb i al emplenar-les demanaré un DVD en alguna botiga de “revelat”…

En un altre ordre de coses, tot i que la vivenda sembla (sembla!) que comença a baixar de preu, encara està molt lluny de l’abast de la majoria de gent. Encara me n’haig d’anar a 50 o 60 kms de Barcelona per trobar habitatge amb un preu possible de pagar. Portem ja més de 1000 pisos promesos a Barcelona i, que jo sàpiga, cap s’ha entregat. Quan n’eren 100 o 200 es podria comprendre, però 1000 ja és una xifra prou gran com per organitzar una convocatòria.

Per altra banda, els polítics sembla que tot ho solucionen a cop de talonari. Pa per avui, fam per demà.

Actualització: Ja he tornat del viatge, i ja sóc Enginyer Tècnic de iure

Ja feia molt de temps que no escrivia.

Avui torno a tenir connexió a Internet després de dues o tres setmanes sense línia. El meu proveïdor és Taronja (ex Vullfeer (ex socMes)). He trucat diverses vegades al telèfon d’atenció al client, i no m’han solucionat res. He hagut de ser jo qui trobés que Taronja ha canviat els paràmetres de configuració sense avisar, ni per correu electrònic, ni per telèfon, ni per carta.

Recordo que un dilluns (probablement el 23 o el 30 de juliol) vaig notar coses estranyes en la connexió. Anava amb força lentitud. Vaig apagar el PC i al cap d’una estona ja no anava. Gràcies als meus coneixements de xarxes, vaig poder anar descartant possibles problemes. No es tractava d’un problema a la meva xarxa local. Principalment perquè ningú havia tocat la configuració del router. També perquè el problema era generalitzat (no es tractava de cap infecció a un sol PC). La xarxa local funcionava, els PCs veien el router, àdhuc algunes pàgines carregaven. Un cas curiós era el de la web d’en Bernat Borràs, www.trenscat.cat. Amb el domini “.cat” no carregava, però amb el “.com” (l’antic abans de l’aprovació internacional del .cat) funcionava perfectament.

La majoria de pàgines carregaven el títol i poca cosa més. Això em va fer sospitar que el problema era de la configuració del router, doncs línia n’hi havia, però per algun fosc motiu l’enrutador no era capaç d’obtenir les pàgines. Per acabar d’embolicar la troca, el ping funcionava, així que el trànsit de pujada era correcte. L’eMule també pujava fitxers però no en baixava, o els baixava corruptes. Les traces a les pàgines en la majoria dels casos donaven timeouts.

Finalment, en una de les trucades al nou-cents dos, vaig conseguir (després d’inundar el meu interlocutor amb termes i rèpliques tècniques) que m’enviés un router nou. En 48 hores havia d’arribar via Serveis Urgents. Vaig trucar un divendres. Ni dissabte ni diumenge va arribar. Fins a un cert punt, normal, si no fos pel nom de l’empresa de transports. Durant la setmana tampoc va arribar, encara que…

1. L’Empresa de transports va trucar preguntant si estaríem a casa tal dia a tal hora, i per confirmar l’adreça
2. L’Empresa de transports va tornar a trucar dient que no tenien l’adreça completa
3. L’Empresa va avisar de dos retards consecutius, poc temps abans del temps d’entrega previst.
4. El Contestador Automàtic va trucar a casa dient que no s’havia lliurat l’enviament per trobar-nos fora de casa, cosa totalment falsa. Vam estar esperant-los, havent d’alterar els nostres costums, tot el dia.

Finalment vaig trucar a l’empresa de transports a veure què passava i em van donar dues alternatives. Anar-ho a buscar jo mateix o esperar-me a dilluns. Finalment he triat anar-ho a buscar, tot i que el centre de distribució està perdut a la ZAL del Prat de Llobregat i per arribar-hi hem hagut de seguir per sobre del límit de velocitat una furgoneta de l’empresa que anava cap allà. Hem recollit el paquet i hem posat una reclamació queixant-nos del penós servei.

Quan hem arribat a casa hem muntat el router nou i l’hem configurat com el vell, amb els mateixos resultats: algunes pàgines (les mateixes) carreguen, la majoria no… Per sort, al ser un router nou, he pogut trobar a una de les poques pàgines que carregaven (curiosament, d’ajuda a usuaris d’ADSL amb problemes) els paràmetres canviats per Taronja.

Et voilà.

Noteu que totes les empreses afectades no ténen el nom oficial. No sé si això servirà per evitar que em poguessin demandar, però al menys a algú se li dibuixarà un somriure. Al menys a mí.

Finalment, cada cop penso més en fer com en Rubianes i anar-me’n d’aquest país de merda. Tot i que no em puc comparar gairebé en res, amb en Rubianes.

…NO lliurats, naturalment.

El títol d’aquesta entrada és una doble transcripció del codi Morse d’SMS, la sigla de Short Message System, el sistema de missatges curts. Molts dels models de la casa Nokia vénen equipats amb aquest so i normalment s’associa a l’arribada d’un missatge al terminal…

Avui aquest so ha sonat a l’oficina. Un mòbil d’un company havia rebut un missatge de La Caixa notificant que el Banc Central Europeu ha decidit tornar a apujar els tipus d’interès. Tot un detall per part d’una entitat que no és més que una modesta Caixa d’Estalvis…

També amb un SMS ha acabat una relació de gairebé tres anys…

Interessant pàgina per a qui visqui de lloguer. Ajuts per pagar el lloguer 2007 a la ciutat de Barcelona. La convocatòria està oberta en el pitjor dels casos fins el dia 13 de juliol. Tot i que enllaço a la pàgina de l’Ajuntament de Barcelona, aquests ajuts provenen de la Generalitat i en altres municipis se suposa que també es pot presentar la paperassa…

I mentrestant, l’Euribor ha tornat a pujar, la gent de l’Ajuntament porta quaranta pisos de retard i Esquerra Republicana de Catalunya farà que l’Ajuntament estigui governat en minoria…